jueves, diciembre 14, 2006

Vuelve, a casa vuelveeeeee....

Estos señores son mis papás, que me vinieron a recibir al aeropuerto con una pancarta de bienvenida diseñada por mi hermano. Por si no se ve bien, es Governator levantando a peso dos "guarans catalans" (burros catalanes). Comprensiblemente, me dio la risa tonta cuando lo vi (y no fui la única persona en el aeropuerto a la que le pasó) y se me olvidaron las 17 agotadoras horas que me había pasado viajado (11 de ellas en un avión cargadito de bebés llorones. Angelitos).

Me gustaría poder escribir sobre la confusión que se siente al volver a casa tras cuatro meses pasados en California, pero la verdad es que al día siguiente de llegar pillé una faringitis del copón y la fiebre no me ha dejado meditar mucho. Aún así, la primera tarde me sorprendió que la dependienta del Caprabo pusiera esa cara de desgana total cuando estaba cobrándome y sólo me dijera "son 42 euros con 50". También me chocó el desprecio que mostraban mi madre y los demás conductores por los pobres peatones que intentaban cruzar un paso de cebra.

Aparte de esto, parece que todo sigue igual. Excepto yo, que ya no sé a dónde pertenezco.

9 comentarios:

idp dijo...

cuida't molt nena! entenc el que vols dir, és super extrany estar fora de casa!!! bé, que consti que en aquesta banda de l'oceà la Lola, el Diego i jo ja et trobem a faltar! Miau! ;) CUIDA'T MOOOLT I DEIXA'T MIMAR!

santino dijo...

colega ya te vale un mes pa escribir un post... yo no sé a dónde perteneceré yo pero lo que sí sé es que mi hígado va a dejar de pertenecerme a mí después de estas navidades.
a disfrutar, enga.

Xavi Menós dijo...

Nina......

ostres... t'estas sentint Lost in Translation? A mi em fa una por tornar, el volver com cantaria Gardel.

Per cert, que simpatiquisimos els teus srs. pares eh???

un besico i millorat de la galipandria

Xavi Menós dijo...

Nina......

ostres... t'estas sentint Lost in Translation? A mi em fa una por tornar, el volver com cantaria Gardel.

Per cert, que simpatiquisimos els teus srs. pares eh???

un besico i millorat de la galipandria

Xavi Menós dijo...

Nina......

ostres... t'estas sentint Lost in Translation? A mi em fa una por tornar, el volver com cantaria Gardel.

Per cert, que simpatiquisimos els teus srs. pares eh???

un besico i millorat de la galipandria

Anónimo dijo...

Ei! Ja trobava a faltar un post teu! Com va la tornada? Jo vaig tornar després de set mesos i tot va ser molt estrany però dos dies després ja era com si mai haguès marxat. Aquesta segona vegada ja t'explicaré... D'aquí a 4 dies torno a BCN-Girona. Cuida't molt i bon Nadal!
petons

MJ dijo...

Irenka --> Ets un amor. Cuideu bé a la Lolita (no ho dubto), i que ella us cuidi a vosaltres.

Santi --> Colega ya te vale a ti, que me critiques que tarde en postear cuando el señor de Badajoz se tiró tres meses (¡tres!) entre que dijo que se iba a poner a escribir un blog y que en realidad comenzó. Pero disfruta de tu pérdida de hígado (vente a perder un trocito en la cena de Madrid del 28, enga). ¡Y suerte a los Solteros en el futbito! Espero post con fotos a tutiplén del gran evento.

Xavi --> Carinyu, tres cops m'ho repeteixes? jejeje. Ens veiem aviat! (espero)

Lara --> Doncs si et passes per Barcelona podríem quedar per fer una cerveseta, no?

Petons a tots.

Anónimo dijo...

MJ, ja he acabat i aviat me voy pallá!!! Quan ens veiem? El 29? Va, organitza, que d'això tu en saps un ratu, i segur que la faringitis ja se t'ha passat...

Petoneeeeeets!!!

Xavi Menós dijo...

Portes un mes sense escriure res... ejem ejem