Se acabó el trimestre de invierno, y con él mis prácticas en el Stanford News Service, donde me lo he pasado como una enana entrevistando a científicos de la universidad. He aquí algunos de mis artículos, que ya han sido publicados en la publicación semanal Stanford Report: Aerosol pollution slows winds, reduces rainfall [link]
Global effort to provide poorest with basic sanitation slow going [link]
Mobile communication devices may be pocket-size persuaders in next 10 years [link]
Cellulosic ethanol: Fuel of the future? [link]
Hay cuatro artículos más que están esperando a ver la luz. Ya actualizaré cuando salgan.
Y el trimestre que viene... me espera el Stanford Linear Accelerator Center, donde escribiré sobre física de altas energías y astrofísica. Dios nos pille confesados...
7 comentarios:
no tengo nada que decir del tema pero siempre me gusta inaugurar un post, jaja, besotes
nena quina emoció!!! dóna-li canya a l'astrofísica!!!! Un petonàs!
nena... vaya topicazos....
"The ideal plant for producing cellulosic ethanol, he added, is Miscanthus, a perennial grass native to subtropical and tropical regions of Africa and southern Asia, which is used as an ornamental plant in the United States."
Aquestes zones també produeixen petroli, i no sé si els interessarà fer-se la competència a ells mateixos.
Fa poc vaig veure un estudi de l'UPC que tractava aquest tema però amb una novetat interessant: Combustible mitjançant algues marines.
Això no provoca desforestació i es abastable per qualsevol país.
Hola Odalric,
Primer de tot, et volia explicar que en aquest article jo no estic expressant la meva opinió sobre l'etanol com a combustible "ecològic" (en realitat, no crec que ho sigui: quan m'estava documentant vaig veure diversos articles que explicaven que es produeix molt més CO2 durant la fabricació i, posteriorment, durant la combustió de l'alcohol, que la quantitat de CO2 que les plantes fixen durant la respiració). Com a molt, crec que l'etanol podria ser la transició cap a combustibles més nets.
El que passa és que jo treballava pel departament de comunicació d'Stanford, així que havia d'escriure sobre el que els científics d'allà tinguéssin a dir. Aquest bon home creia que els biocombustibles eren la panacea, i així ho vaig reproduir, afegint les crítiques que existeixen en aquest sector.
En segon lloc, sembla ser que això de les algues com a combustible tampoc és la solució. Hi vaig parlar del tema amb el Prof. Somerville, tot i que al final no ho vaig incloure a l'article. Et poso aquí part del que em va explicar:
"There are many species of algae that accumulate oil in their cells in quite large amounts. In the laboratory they can be grown in quiet a large scale and are quite efficient producers of biofuels. (...)The problem with algae is where you’re going to grow them: if you grow them in a pound, in general what happens is that wild algae, that don’t make anything useful, compete with the cultivated algae. (...)And if you try putting them in a container, so that you can keep it clean, the problem is that the cost of building the container is too high. (...) There are many species in the sea, so if you take species that are useful to us and put them there, it won’t be long before it’s overtaken and we can’t control, contain them. So it may be nice to be able to use the oceans, but I’m pretty skeptical about it. We have to be somewhat careful about upsetting the ecology of the ocean. (...) I don’t think it would be an attractive thing to the ocean, all the organism that live there would have their ecologies seriously upset by this huge amount of biomass."
Apa, no més rotllo. Salut i gràcies per llegir-te el meu article!
Nena, vols dir que acabaràs bé, escrivint sobre aquestes coses? Ai, no sé, és un dir, eh?
Crístian, rei, ja saps el que diuen: sarna con gusto no pica!!
Publicar un comentario